Somnis de pilota

Recorde que quan em varem entrar per primera vegada ganes de jugar a pilota, a pilota valenciana, ja era massa major per ficar-me. Crec que seria al veure la mítica final de l'individual de escala i corda que Genovès li guanyà a un Álvaro que ja apuntava ben alt (encara que potser no tant com ha esdevingut). Ho tenia fastidiat per començar, però no a soles per ser una mica major, sinó perqué a més a més, era pràcticament impossible aprendre sense un lloc a prop de casa on practicar i sense amics ni professors a l'escola que saberen res d'aquest esport, potser el més genuïnament valencià. Hui, a l'acabar l'emocionant final de l'individual que ha suposat la desena victòria per a Álvaro, guanyant de nou a Genovès II, el fill del jugador que em va despertar la passió fa ja prou anys (i que, no ho neguem, desitjava que guanyara hui encara que no havia fet una gran temporada), en mig del trinquet de Sagunt, m'han entrat ganes de jugar de nou. I per sort ara tinc excusa: quan puga compraré una pilota de badana i li la regalaré al meu nebot, a veure si li abelleix jugar amb son tio. Caldrà, malgrat tot, creuar els dits, perquè encara que qualsevol xiquet que haguera vist cap partida per la tele o al trinquet tindria ganes de jugar, sense quasi repercussió als mitjans, la pilota a soles té la seducció de la diversió de jugar-la i el misticisme del seu caire valencià. No és poc.

PD: A estes hores de la nit, deu hores desprès de la conclusió de la final de l'individual, el trofeu més popular de l'esport, cap lector de les edicions digitals de Levante-EMV ni de Las Provincias, les dos capçaleres valencianes per excel·lència, pot saber per elles el resultat de la partida. Amb l'esport valencià.

PS 19/10/09: Hui, Levante-EMV, Las Provincias (els dos dedicant-li la foto de portada) i El País, ja han publicat bones cróniques de la partida. Per si volen reviure l'emoció.